DELS SÈCS DEL VENT

DELS SÉCS DEL VENT mou la fressa dels noms per parlar dun cop daire, de mar o de sort, de les ràfegues de sol, i de dol, dels batz acs de les paraules a la finestra del so... Com obertes cicatrius de llum, o petits senyals indesxifrables que es formen i samassen sobre la pell i ens vesteixen per a la desesperada meravella dun dia després de laltre. O com cadascun dels grans de temps que om plen el record duna platja (sota el cel, ja serè, lendemà de la tramuntana).